Mentre pujàvem cap a Andorra, es palpava l'emoció pels novells en aquesta especialitat del MTB.
Vam llogar les bicis i amunt. Les primeres baixades és van fer dures. Qui deia que baixant no es fa exercici. Després d'agafar el to, vam començar a gaudir més.
Les bicis s'ho menjaven tot i et feien baixar per llocs que no t'imaginaves.
Malgrat la caiguda de l'Abel i la meva, tot va anar bé.
Ja tinc ganes de tornar-hi, tot i que aquest any serà difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada